Tag Archives: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Comença el primer judici promogut pels afectats de l’explosió contra Gas Natural

La jutgessa Patricia Brotons, en una entrevista al programa “Més 324” (foto CCMA).

Finalment ha començat el primer judici pel cas de l’explosió de Begues de juliol de 2015. El judici va començar ahir dimecres a la Ciutat de la Justícia, promogut per les germanes Mitjans Gaspa, una de les famílies afectades per l’explosió. Les demandants atribueixen la responsabilitat de l’explosió a l’empresa Nedgia, la distribuïdora del grup Gas Natural, basant-se en les conclusions del dictamen encarregat per l’Ajuntament de Begues.

De tota manera, ahir el judici es va haver d’interrompre al cap d’una hora d’haver començat perquè un dels autors del dictamen encarregat per l’ajuntament, Jesús-Manuel Quintela, es va trobar malament mentre esperava el torn per declarar. Davant la impossibilitat de prendre-li declaració, la jutgessa titular, Patricia Brotons, va interrompre la vista, que continuarà el pròxim 22 de març.

Fins aquell moment, havien declarat tres testimonis de la defensa. Tots tres van descartar que l’explosió fos de gas natural. Després d’assegurar que no tenien vincles ni interessos que condicionessin la seva declaració, van atribuir el sinistre al gas propà de les bombones de la Cabaña. Dos dels testimonis, Carlos Mota Provencio i Tomás Ortiz Hervás, són treballadors de l’empresa que distribueix el gas natural (Nedgia), i a més a més Mota és apoderat de l’empresa. El tercer, Vicente Pons Grau, va declarar per videoconferència des de València. Considerat com un testimoni “primordial” per l’advocada defensora, Pons és ex-director del cos de Bombers de València i té prestigi en el sector, però va mostrar un cert desconeixement de detalls importants del cas de Begues. Un quart testimoni, un dels mossos d’esquadra que van investigar l’explosió, va limitar-se a confirmar que no s’havien trobat indicis de criminalitat.

La inesperada interrupció de la vista permetrà que els advocats de l’acusació puguin estudiar a fons un informe pericial aportat per Nedgia set dies abans del judici, que és el mínim termini legal previst en aquests casos. Cal dir que els representants de la defensa han disposat d’un any sencer per analitzar el dictamen pericial de l’Ajuntament de Begues. Per tenir temps d’estudiar el nou informe aportat per la defensa, els representants de les germanes Mitjans Gaspa van demanar la suspensió de la vista, però la jutgessa ho va denegar en no haver-hi causa legal per a la suspensió.

La jutgessa que s’ocupa del cas, Patricia Brotons, té en aquests moments un paper destacat en la judicatura a Catalunya. A més de portar el jutjat de primera instància número 10 de Barcelona, és membre de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia i secretària de l’Associació Professional de la Magistratura a Catalunya. Va ser pionera a Espanya a anul·lar per abusiva la clàusula sòl d’un préstec hipotecari d’un banc (el Popular), emparant-se en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga els bancs a tornar tots els diners cobrats de més als clients. Fa poc, va ser entrevistada al “Més 324” del canal 324.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

La premsa del Baix Llobregat no parla gaire d’Aigües de Barcelona

(foto elBaix.cat)

Una notícia amb poc ressò a la premsa de la comarca… (foto elBaix.cat)

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar la societat mixta Aigües de Barcelona no va ser notícia per a la majoria de la premsa del Baix Llobregat. Avui, que se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, sembla oportú subratllar que només el periòdic digital elBaix.cat va publicar la notícia el 17 de març passat, com també ho va fer el Regió 7, que cobreix informativament l’actualitat del Baix Llobregat Nord.

Totes les altres capçaleres de la premsa comarcal, algunes de les quals tenen tant versió digital com impresa, no es van fer ressò de la notícia, tot i que Aigües de Barcelona compta amb grans infraestructures al Baix Llobregat, com ara la potabilitzadora de Sant Joan Despí o les depuradores del Prat i de Viladecans-Gavà. Igualment, el principal accionista d’Aigües de Barcelona, el grup Agbar, té el Museu de les Aigües a les històriques instal·lacions de Cornellà de Llobregat.

Molt probablement, tota aquesta qüestió es debatrà en la taula rodona sobre “El riu i la gestió de l’aigua al Baix Llobregat”, que es farà el pròxim 4 d’abril a Sant Joan Despí en el marc del congrés “El Baix Llobregat a debat“.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

La companyia d’aigües anul·lada pels tribunals té contracte amb l’ajuntament de Begues

Referència al contracte de Begues en la llista d'actius d'Aigües de Barcelona (foto JFB).

Referència al contracte de Begues en la llista d’actius d’Aigües de Barcelona (foto JFB).

L’anul·lació de la societat mixta Aigües de Barcelona ha caigut com una bomba en les institucions catalanes i en el món de les grans empreses. Com deveu saber, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nul·la la societat mixta que gestiona el subministrament d’aigua a 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els quals hi ha Begues.

Aigües de Barcelona es va crear el 2012 entre el grup privat Agbar (85%) i l’Àrea Metropolitana (15%) per tal de solucionar el buit legal que hi havia sobre la concessió del servei públic d’abastament d’aigua a Barcelona. Agbar havia prestat el servei durant més d’un segle, però una sentència de 2010 va posar en evidència que ho havia fet sense la corresponent concessió.

La creació d’Aigües de Barcelona pretenia legalitzar la situació de fet, però ara el Tribunal Superior de Justícia ha dit que no es va fer bé. Bàsicament, la sentència anul·la la societat mixta perquè l’elecció d’Agbar som a soci de l’Àrea Metropolitana es va fer sense un concurs públic, i a més a més els actius que Agbar va aportar a la societat mixta es van sobrevalorar (en altres paraules, l’aportació d’Agbar va ser inferior al pretès 85%).

Entre els actius aportats per Agbar a la societat mixta hi ha el contracte amb l’Ajuntament de Begues, signat l’1 de juliol de 1993 per un període de 49 anys. És a dir, fins l’1 de juliol de 2042. L’objecte del contracte era la “concessió d’explotació, gestió, ampliació i millora del servei públic d’abastament d’aigua potable en el municipi de Begues”. Tot i que el contracte havia d’acabar el 2042, la creació de la societat mixta ara anul·lada va significar la prolongació de la concessió fins el 2047.

Què passarà ara? És difícil de saber, perquè la batalla legal, política i empresarial per aquest tema està tot just als començaments, però el que és segur és que els usuaris continuaran rebent el servei d’abastament d’aigua amb normalitat. Tant les administracions públiques com l’empresa implicada es preocuparan que aquest conflicte no perjudiqui la població.

Però l’Ajuntament de Begues potser hauria de donar ara les explicacions que no va donar el 2012, quan va aprovar la creació de la societat mixta Aigües de Barcelona per part de l’Àrea Metropolitana i el grup Agbar. És a dir, quan va aprovar una decisió que ara els tribunals han declarat il·legal. En el portal de l’Ajuntament i en les actes dels plens municipals no hi ha ni una sola referència a aquesta qüestió, encara que va representar la prolongació de la concessió de l’abastament d’aigua per a tots els habitants de Begues, per art de màgia, fins el 2047. Sense informació pública ni concurs públic de cap mena. Per què o a canvi de què?

Etiquetat , , , , ,