Tag Archives: Unió Europea

A Begues només hi ha 39 pous d’aigua declarats

(Foto Pixabay).

En tot el municipi de Begues hi ha en aquests moments 39 pous d’aigua declarats. El més profund de tots és el de Can Farfai, que té una fondària de 190 metres. 39 pous és una xifra que sembla baixa, tenint en compte que Begues és el municipi més extens de la comarca (té més de 50 quilòmetres quadrats de superfície) i que no té cursos d’aigües superficials permanents que puguin cobrir, amb garanties, les necessitats dels usuaris d’aigua.

Aquests 39 punts d’aigua subterrània de Begues són tots actius i estan inventariats en la Base de Dades Hidrogeològiques (BDH) de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), on no consta cap pou d’aigua clausurat en tot el municipi. Com se sap, la qüestió dels pous clausurats ha estat una preocupació de molts ajuntaments des de la mort recent d’un nen de dos anys d’edat que va caure en un forat de Totalán, a Màlaga.

Només hi ha 39 pous a tot Begues? Segur que n’hi ha més, però dels que no estan declarats no se’n té cap constància oficial. Suposant que sigui així, que n’hi hagi més, el fet que no estiguin inventariats es pot explicar per diferents causes. Una pot ser la desinformació i la creença que la propietat del sòl inclou la propietat de l’aigua del subsol. Una altra és la tolerància de sempre de l’administració sobre aquest tema, sobretot en les zones rurals, que és perfectament descriptible.

La veritat és que les pràctiques històriques en aquest àmbit ja no serveixen avui dia, perquè la societat en general s’ha adonat que la gestió dels recursos naturals és un afer d’interès públic. Les aigües subterrànies són “el recurs hídric més sensible i important de la Unió Europea” i “la font principal del subministrament públic d’aigua potable” en el conjunt dels estats europeus, segons la consideració segona de la Directiva 2006/118/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006.

Avui dia, saber quants pous hi ha actius serveix per estimar el cabal d’aigua subterrània que es capta per a usos domèstics, agrícoles o industrials. En els països mediterranis, tenir bona informació és vital per fer una gestió eficient de l’aigua disponible, ja sigui subterrània o superficial. Això segurament té algun cost per als propietaris de pous, en matèria de taxes o d’instal·lació de comptadors, però és normal perquè l’aigua és un bé públic, és a dir, de tothom, i no solament dels titulars del sòl.

Per saber quins són els 39 pous declarats de Begues, podeu descarregar-vos aquest document. Els que no surten en la llista vol dir que no consten en l’inventari oficial.

Etiquetat , , , , , , ,

La CUP s’estrena amb una jornada sobre les persones refugiades

14183676_10210229413512833_2689808490470697469_n

Aquest dissabte, 8 d’octubre, es farà a l’Escorxador una “Jornada solidària amb les persones en cerca de refugi”. No és la primera ni, segurament, serà l’última activitat que es faci a Begues sobre aquesta qüestió tan actual i punyent, però sí que és el primer acte públic organitzat per la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) a Begues, si la memòria no ens falla (i si falla, digueu-nos-ho).

Fins ara, els partidaris d’aquesta formació política a Begues havien posat algunes parades al carrer per divulgar les seves propostes, però l’organització d’un acte públic és un salt endavant que no passa desapercebut a ningú en el panorama polític local. Perquè la política local és l’àmbit d’actuació natural de la CUP. A veure.

Tornant a l’acte de dissabte, la periodista Laia Altarriba hi farà una intervenció a partir de les 12 h. Laia Altarriba és una jove veterana de l’activisme independentista. El febrer passat va viatjar a l’illa grega de Lesbos per ajudar i per conèixer de primera mà l’odissea dels milers de persones refugiades dels països en guerra que arriben a Europa fugint del desastre.

Un cop ha tornat, la Laia continua activa i denuncia que la Unió Europea no solament no ajuda les persones refugiades, sinó que “els alcem els murs perquè no entrin i els ho posem més difícil”. La paradoxa, explica, és que els països europeus també tenen responsabilitat en els conflictes armats dels quals les persones refugiades es veuen obligades a fugir: “hi participen amb el comerç d’armes i amb l’explotació de recursos naturals en alguns països”. Aquesta explotació dels recursos provoca sovint tensions i conflictes dels quals fugen milers de víctimes. Què cal fer? En parlaran dissabte a l’Escorxador.

Etiquetat , , , ,

#Begues al mapa d’Europa

el roure

El Centre cívic (foto tombarlaigua.blogspot.com.es)

La nominació del projecte del Centre cívic per al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe és una gran notícia. Primer de tot, per als autors, Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectes, que obtenen així un reconeixement més a la seva feina i a la seva trajectòria.

Però també és una gran notícia per a Begues, que durant tot el procés de selecció de les 420 obres nominades ha estat present (encara que sigui indirectament) en les reunions de treball dels experts internacionals, de les associacions de l’Architects’ Council of Europe, dels col·legis d’arquitectes de tot Espanya i del Comitè Assessor del Premi.

Ara el projecte està damunt la taula del jurat, que triarà les obres guanyadores a finals d’aquest mes de gener. El jurat el formen set experts internacionals: sis europeus i un xinès. Només hi ha un membre del jurat d’aquí, l’arquitecta catalana Margarita Jover. Els altres membres europeus són d’Alemanya, Àustria, Anglaterra, Dinamarca i Itàlia. En el supòsit que algun d’ells no conegués Begues, ara ja en tindrà almenys una referència, i força positiva.

Crec que els que no hi entenem d’arquitectura no ens haguéssim imaginat mai que aquest art seria un element de prestigi i de projecció exterior de Begues d’alt nivell internacional. I això que els últims anys hi ha hagut persones que han contribuït força a la divulgació i la revalorització de l’arquitectura beguetana, com ara Jordi Dolz (vegeu, per exemple, el text i les fotos de l’arquitectura pública del segle XXI en el seu blog), l’arquitecte municipal Xavier Teixidor (recordo la conferència “Begues noucentista? Arquitectura per a l’estiueig”) o l’alcaldessa Joana Badell (entre 1995 i 2007). Benvinguda, per tant, la nominació del Centre cívic per al premi Mies van der Rohe.

Trobo força interessant que Begues vagi projectant una imatge exterior de qualitat, en el sentit menys pretensiós de la paraula, vinculada a “nous” factors com ara l’arquitectura, l’arqueologia (gràcies a Manel Edo i a l’equip de les excavacions de la cova de Can Sadurní) o el jazz (amb Jordi Rossy i la trobada anual a Can Rigol), per exemple. Que conviuen perfectament amb els factors tradicionals de la cultura popular, la natura i el paisatge i la qualitat de vida en general. Sembla que tenim model.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,