Comença el primer judici promogut pels afectats de l’explosió contra Gas Natural

La jutgessa Patricia Brotons, en una entrevista al programa “Més 324” (foto CCMA).

Finalment ha començat el primer judici pel cas de l’explosió de Begues de juliol de 2015. El judici va començar ahir dimecres a la Ciutat de la Justícia, promogut per les germanes Mitjans Gaspa, una de les famílies afectades per l’explosió. Les demandants atribueixen la responsabilitat de l’explosió a l’empresa Nedgia, la distribuïdora del grup Gas Natural, basant-se en les conclusions del dictamen encarregat per l’Ajuntament de Begues.

De tota manera, ahir el judici es va haver d’interrompre al cap d’una hora d’haver començat perquè un dels autors del dictamen encarregat per l’ajuntament, Jesús-Manuel Quintela, es va trobar malament mentre esperava el torn per declarar. Davant la impossibilitat de prendre-li declaració, la jutgessa titular, Patricia Brotons, va interrompre la vista, que continuarà el pròxim 22 de març.

Fins aquell moment, havien declarat tres testimonis de la defensa. Tots tres van descartar que l’explosió fos de gas natural. Després d’assegurar que no tenien vincles ni interessos que condicionessin la seva declaració, van atribuir el sinistre al gas propà de les bombones de la Cabaña. Dos dels testimonis, Carlos Mota Provencio i Tomás Ortiz Hervás, són treballadors de l’empresa que distribueix el gas natural (Nedgia), i a més a més Mota és apoderat de l’empresa. El tercer, Vicente Pons Grau, va declarar per videoconferència des de València. Considerat com un testimoni “primordial” per l’advocada defensora, Pons és ex-director del cos de Bombers de València i té prestigi en el sector, però va mostrar un cert desconeixement de detalls importants del cas de Begues. Un quart testimoni, un dels mossos d’esquadra que van investigar l’explosió, va limitar-se a confirmar que no s’havien trobat indicis de criminalitat.

La inesperada interrupció de la vista permetrà que els advocats de l’acusació puguin estudiar a fons un informe pericial aportat per Nedgia set dies abans del judici, que és el mínim termini legal previst en aquests casos. Cal dir que els representants de la defensa han disposat d’un any sencer per analitzar el dictamen pericial de l’Ajuntament de Begues. Per tenir temps d’estudiar el nou informe aportat per la defensa, els representants de les germanes Mitjans Gaspa van demanar la suspensió de la vista, però la jutgessa ho va denegar en no haver-hi causa legal per a la suspensió.

La jutgessa que s’ocupa del cas, Patricia Brotons, té en aquests moments un paper destacat en la judicatura a Catalunya. A més de portar el jutjat de primera instància número 10 de Barcelona, és membre de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia i secretària de l’Associació Professional de la Magistratura a Catalunya. Va ser pionera a Espanya a anul·lar per abusiva la clàusula sòl d’un préstec hipotecari d’un banc (el Popular), emparant-se en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga els bancs a tornar tots els diners cobrats de més als clients. Fa poc, va ser entrevistada al “Més 324” del canal 324.

 

No aneu al passeig de l’Església a treure els quartos

Acte de l’ANC al passeig de l’Església, el 19 de setembre passat, davant mateix de l’oficina del Banc Sabadell (foto Alfred Dot).

L’anunci del trasllat del domicili social del Banc Sabadell a Alacant i la probabilitat que CaixaBank faci el mateix i traslladi el seu a Palma* ha sacsejat l’opinió pública i ha obert molts interrogants. Els experts s’han afanyat a interpretar o explicar la decisió dels dos bancs, però inevitablement els sentiments i les emocions pesen molt en aquests moments i la gent, els clients i accionistes de les dues entitats, continua fent-se moltes preguntes.

Aquest és el cas de Begues, on gairebé tothom és client d’alguna de les dues entitats, perquè el Sabadell i CaixaBank són els únics bancs que hi tenen oficina. Totes dues al passeig de l’Església. La del Sabadell, a més, és l’oficina històrica de Caixa Penedès –posteriorment absorbida pel Sabadell–, l’única que hi va haver durant molts anys al poble.

Encara que ja s’ha explicat, aclarim que la decisió de traslladar el domicili social en aquests moments té sentit i és impecable des del punt de vista empresarial. Fins i tot, és positiu des del punt de vista dels clients i accionistes. Una cosa diferent és que aquesta decisió sigui instrumentalitzada políticament –voluntàriament o involuntària– en contra del procés d’independència.

Bàsicament, el que volen el Sabadell i CaixaBank és assegurar-se que el domicili social no queda ni un minut fora de la Unió Europea, perquè llavors perdrien la protecció del Banc Central Europeu. Aquesta protecció, després de la crisi financera de 2007, és imprescindible per al sector bancari europeu si vol evitar riscos i perjudicis. Precisament, la possibilitat que les dues entitats es poguessin veure desprotegides va provocar la baixada de preu de les accions de totes dues a la borsa (després del discurs del rei) i també, segons sembla, la retirada de dipòsits de clients d’altres llocs d’Espanya.

Es pot discutir si cal adoptar aquesta decisió ara o si s’haguessin pogut esperar a fer-ho més endavant i sense tant de soroll, atès que el procés d’independència és gradual i la sortida de Catalunya de la Unió Europea, suposant que es produeixi algun dia, no és qüestió de 24 hores. En canvi, el trasllat del domicili social sí que es pot fer en 24 hores o en menys, perquè n’hi ha prou amb un document notarial. Però calia aturar en sec els dos efectes que hem comentat (preu de les accions i dipòsits de clients). Sense descartar, sinó al contrari, que el soroll i la precipitació formin part també de la campanya en contra del procés.

Dit això, insistim, és inqüestionable que la decisió és correcta per protegir els interessos d’accionistes i clients. I, com a conseqüència, també, dels treballadors. És més, ja fa molt de temps que hi havia rumors que això podria passar. Es deia, fins i tot, que les dues entitats ho tenien tot preparat a Madrid, amb uns serveis força potents. Cosa lògica, d’altra banda –amb o sense trasllat del domicili social–, si tenim en compte que Madrid és la capital financera d’Espanya.

El president del Sabadell, el primer banc que ha anunciat el trasllat, té el despatx en un lloc de nivell, el carrer Serrano, al costat mateix de l’ambaixada americana. I malgrat això, d’entre les tres opcions que tenia per traslladar el domicili social, Madrid, Oviedo i Alacant, ha triat Alacant. No Madrid, molt més normal des d’un punt de vista logístic, de comoditat o de proximitat al poder.

I és que el País Valencià com a mercat natural és, de fa molts anys, una aposta del Sabadell, que ja hi va tenir durant molt de temps el Solbank (l’antic NatWest March), que finalment va acabar absorbint, i que també va quedar-se la CAM quan va tenir l’oportunitat de fer-ho. Ara l’elecció d’Alacant com a nou domicili social –com diem, més incòmode que Madrid des d’un punt de vista logístic– és coherent amb aquesta història, encara que sigui una decisió temporal i simbòlica. És també, si voleu, un vot pel corredor mediterrani.

De passada, no anar a Madrid evita un incendi de proporcions molt més grans del que ja tenen declarat, perquè traslladar el domicili des del número 20 de la plaça de Sant Roc de Sabadell –on ha estat sempre– fins a la capital d’Espanya hauria estat quasi ofensiu per als clients i accionistes d’aquí als quals es pretén protegir. I el mateix val per CaixaBank, si finalment trasllada el domicili a Mallorca. Al capdavall, tots dos “se n’aniran”, però no gaire lluny. De fet, aquí al costat. Tot fent la puta i la ramoneta: fent el que vol el PP –que segur que els ha pressionat–, però només a mitges.

En fi, no aneu al passeig de l’Església a treure els quartos. El Sabadell i CaixaBank continuen sent dos bancs catalans, s’hi posin com s’hi posin.

* Finalment, CaixaBank ha anunciat que traslladarà el domicili social a València, no a Palma, mentre que la Fundació Bancària la Caixa (propietària de Criteria Caixa, principal accionista de CaixaBank) sí que el traslladarà a Palma. Els arguments tècnics per al trasllat preventiu dels domicilis dels bancs (bàsicament, conservar la protecció del Banc Central Europeu) no serveixen per a la Fundació, que no és cap banc.