Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

Pugna entre “El Llobregat” i “El Far” per liderar la premsa del Baix Llobregat

Logotip del congrés.

Al Baix Llobregat es donen les condicions perquè hi pugui haver premsa de referència d’àmbit comarcal, segons les conclusions d’una comunicació que hem presentat avui al Citilab de Cornellà de Llobregat, en el marc dels debats del congrés “El Baix Llobregat a Debat”. De tota l’oferta actual, l’estudi assenyala els periòdics El Llobregat i El Far com els que podrien fer el paper de mitjà baixllobregatí de referència en el futur.

Fins ara, el Baix Llobregat no ha comptat amb periòdics de referència, tot i els diferents intents que hi ha hagut en aquest sentit. Així es constata en els estudis de Tasis i Torrent (1966) i de Guillamet (1983), que posen en evidència la debilitat del sistema comunicatiu de la comarca, en comparació amb els del Barcelonès, el Vallès Occidental o el Garraf, molt més sòlids.

Trenta-cinc anys després dels treballs de Guillamet, continua havent-hi una manca de premsa baixllobregatina de referència, però, en canvi, les condicions han canviat radicalment. En aquests moments, l’oferta de mitjans de comunicació és molt nombrosa. Fins i tot hi ha cinc periòdics impresos i cinc diaris digitals que tenen vocació de cobertura més o menys comarcal, a més d’una televisió privada (ETV).

La comunicació recull els resultats d’una enquesta adreçada a 50 responsables de comunicació de diferents institucions i empreses del Baix Llobregat i la zona d’influència. Segons els resultats de l’enquesta, com dèiem, en aquests moments ja es donen les condicions perquè emergeixi un mitjà de comunicació que sigui referent en informació i opinió a nivell comarcal.

De l’oferta actual, els periòdics mensuals El Llobregat i El Far són els més ben situats per fer aquest paper, però de moment no hi ha una gran unanimitat d’opinions en aquest sentit. En qualsevol cas, els dos periòdics comparteixen moltes característiques: són publicacions mensuals i gratuïtes, es distribueixen encartats en El Periódico de Catalunya, publiquen un diari digital amb la mateixa marca, inclouen l’Hospitalet en l’àmbit de cobertura informativa i utilitzen molt majoritàriament el castellà en els textos.

L’oferta actual de premsa al Baix Llobregat (font: Cens provisional de la premsa comarcal del Baix Llobregat 2016).

 

 

 

 

Documents: 1) La possible premsa de referència al Baix Llobregat i l’Hospitalet; 2) Cens provisional de la premsa comarcal del Baix Llobregat (2016); 3) Resultats de l’enquesta sobre la premsa de referència al Baix Llobregat i l’Hospitalet.