Tag Archives: Víctor Mata

El congrés del Baix Llobregat, a peu de barraca

Víctor Mata davant la barraca del Tabaco, l'any 2013 (foto JFB).

Víctor Mata davant la barraca del Tabaco, l’any 2013 (foto JFB).

Begues se suma al congrés “El Baix Llobregat a Debat” amb una aportació ben genuïna: una taula rodona sobre “Els paisatges de pedra seca com a patrimoni cultural”, que es farà, a més a més, a peu de barraca. L’acte serà aquest divendres, dia 3 de juny, per la tarda, i prescindirà de les comoditats d’auditoris i sales de conferències. Es farà davant de la barraca del Tabaco, del Mas Roig, una de les barraques recuperades els darrers anys pel Centre d’Estudis Beguetans.

Participaran en l’acte Joan Vilamú, del Parc Natural de la Serra de Collserola; Josep Maria Boronat, de l’Associació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, i Rosa Vendrell, del Centre d’Estudis de Subirats. Moderarà l’acte Víctor Mata, del Centre d’Estudis Beguetans i un dels factòtums de la recuperació de les barraques de pedra seca de Begues.

El congrés “El Baix Llobregat a Debat” porta ja unes quantes desenes d’actes de disciplines diferents celebrats a tota la comarca. Culminarà amb unes jornades a Sant Feliu de Llobregat els dies 8 i 9 de juliol, per parlar “d’aquest territori complex i apassionant, de nosaltres”, com diu Conxita Sánchez, la incansable presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’entitat impulsora del congrés.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

L’escut definitiu, quasi igual que la proposta del Centre d’Estudis

escut

L’escut de Begues que publica el Diari Oficial de divendres passat.

Finalment, Begues té escut oficial. Divendres passat, 28 de novembre, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar la resolució del director general d’Administració Local que accepta l’escut heràldic proposat per l’Ajuntament l’estiu passat. Des de llavors, el disseny de l’escut s’ha esmenat unes quantes vegades, però al final s’ha aprovat definitivament.

L’escut s’assembla bastant a la proposta inicial que va fer l’historiador i arxiver Víctor Mata en nom del Centre d’Estudis Beguetans, del qual us vam parlar l’octubre de l’any passat, però hi ha algunes diferències de matís que no sabem a què corresponen: 1) el color verd del pi és més clar en el disseny definitiu; 2) les cinc torres de la corona del nou escut tenen els merlets punxeguts, un xic arabitzants, i tres finestres dalt de tot, per comptes de dues; i 3) els dos marcs que hi ha a banda i banda del pi no són ben bé negres del tot, com proposava Víctor Mata, i s’hi endevinen un parell de cercles concèntrics…

Si algú no hi estigués d’acord, hi hauria la possibilitat de presentar un recurs a la consellera de Governació i Relacions Institucionals, però no sembla probable que això passi. Per tant, pot ser que, definitivament, haguem arribat al final d’aquest episodi de la vida local i que el nou escut ja es pugui utilitzar amb normalitat quan calgui.

Etiquetat , , , , ,

Dues barraques i una serp

ImatgeImatge

No sé si arribem a ser conscients del que representa la feina de la gent del Centre d’Estudis Beguetans per preservar les construccions de pedra seca. Ja fa dos anys, en Jordi Dolz parlava de la fragilitat d’aquest patrimoni cultural en el seu blog. Poc a poc, uns quants indrets de l’entorn de Begues han anat recuperant elements del paisatge que havien desaparegut per l’efecte del temps i de l’oblit, com per exemple les barraques de vinya. La gent del centre d’estudis ho està fent possible de la millor manera: amb il·lusió i convicció per comptes de diners, amb el consens dels propietaris, amb respecte per les formes tradicionals i l’entorn…

Avui 10 de novembre de 2013 hem pogut comprovar-ho en l’acte d’inauguració de les barraques de vinya del Tabacu i de l’Avi de mas Roig, totes dues a prop de can Rigol. Bé, d’inauguració no, de reinauguració, perquè les dues barraques han estat reconstruïdes sobre les restes de les barraques originals. Han organitzat l’acte (el “happening”, com n’han dit) el mateix centre d’estudis i la Land Art Associació Catalunya, amb performance de l’artista Laia Estruch i Mata inclosa.

Les dues barraques reconstruïdes, a més a més, han quedat “unides” per una serp gegantina feta de branques de pi que, si l’atractiu de les barraques de vinya no fós ja suficient, es mereix un passeig a peu per anar-la a veure. En les fotografies de dalt, en Víctor Mata, del centre d’estudis, tot explicant el projecte davant de la barraca del Tabacu, i un detall de la pedra de la barraca de l’Avi de mas Roig.

(fotos: JFB)

Etiquetat , , , , , ,

L’escut que proposa el Centre d’Estudis Beguetans

escut

El darrer número de l’Eixarmada, la revista del Centre d’Estudis Beguetans, va publicar un article de l’historiador Víctor Mata sobre l’escut de Begues. Atès que l’Ajuntament ha ajornat la decisió sobre aquest tema i el de la bandera, val la pena rellegir l’article d’en Mata i recordar el disseny de l’escut que proposava. És el que podeu veure encapçalant aquest text, amb el pi damunt del fons blanc i vermell i la corona dalt de tot. En l’article, que podeu descarregar-vos des d’aquest enllaç, en Mata explica fil per randa el perquè de cada detall.

(imatge: Víctor Mata)

Etiquetat , , , , ,

Begues 1931-1942: el regal de Víctor Mata i Marià Hispano

pigros

Víctor Mata i Marià Hispano acaben d’obsequiar-nos amb el llibre D’esperances i naufragis. Begues 1931-1942, del Centre d’Estudis Beguetans. Un títol poètic per a un repàs rigorós sobre una etapa intensa de la història de Begues i de Catalunya. Els dos autors han examinat les actes de les sessions dels plens de l’Ajuntament des de 1931, al començament de la Segona República, fins el 1942, als primers anys de la postguerra, i han posat a la  disposició dels lectors desenes de dades i d’informacions sobre aquell període. Si teniu interès en Begues i en la seva història, no us el podeu perdre. Sembla que el llibre estarà aviat a la venda al Patxarino.

Quan Albert Guasch i Rosa Sevillano van fer els tres documentals sobre el testimoni oral de la gent gran del poble –recordem el documental Begues. Maleïda la guerra, el 2009–, ja es va veure que havien trobat una mina. Ara, Mata i Hispano han complementat aquells records orals amb escreix, i ho han fet amb la precisió que només els arxius i els documents oficials poden garantir. I a més a més els han amanit, amb força encert, amb transcripcions d’alguns testimonis recollits per Albert Guasch el 2007 en el treball de recerca d’història oral que va fer al batxillerat.

El llibre acaba de sortir del forn (del forn Baratech, per cert) i no hem tingut temps d’acabar de llegir-lo, però ja hem pogut gaudir d’algunes “perles”… Per exemple, adonar-nos que l’any que ve la Cuca Fera farà 80 anys, o que abans de la guerra el “Casino de Begas” ja demanava coses (com ara l’exempció de l’arbitri municipal sobre permisos d’obres i construccions, el 1935), o que el carrer Ferran Muñoz es diu així des del 3 de maig de 1933, o que, en aquells temps, la societat de Begues era fortament masclista –com a tot arreu– i Josefa Roca Armengol en va patir les conseqüències en pell pròpia… Per si no n’hi hagués prou, les fotografies cedides per Jordi Guasch acaben d’arrodonir un treball força interessant. Si podeu, mireu la del pi gros, la de cal Dimas (a la pàg. 70) o la de la Rambla pels volts de 1930 (a la pàg. 87).

(foto: col·lecció privada de J. Guasch)

Etiquetat , , , , , ,