L’hemicicle (foto Carles Ribes, El Pais)
A les 10 h del matí d’avui, divendres 12 de març de 2021, es constituirà el Parlament de Catalunya i començarà la XII legislatura després del franquisme. Per primera vegada a la història –si en Víctor Mata no ens desmenteix– hi haurà una diputada de Begues asseguda a l’hemicicle: Mercè Esteve Pi, alcaldessa aviat farà deu anys, adscrita a partir d’ara al grup parlamentari de Junts per Catalunya.
Des del punt de vista local, diem, és una novetat històrica. No hi ha precedents coneguts de beguetans que s’hagin dedicat a fer carrera al Parlament. Evidentment, Joaquim Molins no compta: va ser diputat per Convergència i Unió de 1988 a 1993, però encara que estimés molt Begues era barceloní de fet i de dret (també va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona). I el cas de Ramon Guasch, el polític local amb més trajectòria, tampoc. No va ser mai diputat, tot i que el 2009, quan era alcalde, va protagonitzar una compareixença en la comissió parlamentària d’Afers Institucionals, que llavors preparava la llei de Consultes Populars. Hi va anar per explicar la consulta celebrada el 1989 a Begues sobre el canvi de comarca.
Els grups parlamentaris no han tingut temps de decidir com s’organitzaran i, per tant, encara no se sap si Mercè Esteve tindrà alguna responsabilitat al Parlament, més enllà de l’escó de diputada. No és una qüestió només de dedicació o de rang, sinó que també té conseqüències en la retribució de la seva tasca com a parlamentària. Fins que no tinguem aquesta informació és prematur especular sobre quant cobrarà per les responsabilitats que exerceix, que és una de les primeres xafarderies que ens venen al cap a tots plegats en aquests casos.
Al Parlament de Catalunya és molt normal que hi hagi diputats i diputades que també són alcaldes, afortunadament, perquè és molt útil que a la Cambra hi hagi persones amb experiència en l’administració local: “que trepitgin de peus a terra”, que es diu vulgarment. De fet, és molt útil que hi hagi persones amb experiència en general, cosa que no passa sempre. I en sentit invers també és positiu: és molt útil que els alcaldes i alcaldesses enriqueixin la seva experiència amb l’activitat parlamentària i tot el que això comporta.
Per tant, en sentit estricte, la novetat històrica que l’alcaldessa de Begues s’assegui en un escó del Parlament no és una mala notícia, sinó al contrari. Caldrà fer balanç quan hagi passat un temps prudencial i se’n vegin les conseqüències. De moment es pot fer balanç de la seva gestió al front de l’ajuntament fins ara, i una dada és que el maig de 2019 va guanyar les eleccions locals i, per tant, les urnes la van aprovar.
Des de llavors han passat coses que no sabem com valorarà la ciutadania, quan sigui l’hora. En el plat favorable de la balança potser hi haurà la gestió de la pandèmia a nivell local. Amb encerts i errors, l’ajuntament ha fet el que ha sabut i ha pogut contra la crisi sanitària més important que es recorda, i no sembla que la gent li vulgui exigir més responsabilitats de les que li corresponen.
Però l’altre plat de la balança ja comença a pesar, i força, per la sensació que Mercè Esteve i el seu equip governen l’ajuntament com si haguessin obtingut la majoria absoluta en les eleccions, un error que se’ls podria girar en contra com un bumerang. També per l’incident del juny de 2020, que no havia passat mai abans, quan tots els grups de l’oposició van abandonar el ple municipal per qüestions potser més relacionades amb la bona educació que amb la política. I sobretot, hi ha la concentració de protesta del 21 de febrer passat de la plataforma Àgora contra l’increment d’impostos municipals, una decisió –apujar impostos– que sembla com a mínim insòlita i poc prudent en aquests moments. No es recorda una manifestació com aquesta, per un conflicte local, des de les protestes pels camions de les pedreres, fa molts anys. Totes aquestes coses han passat abans que l’alcaldessa fos diputada, no tenen res a veure amb la seva nova tasca com a parlamentària i tenen aspecte de problema important.
A Begues 