La propagació de l’epidèmia s’alenteix

La propagagió de l’epidèmia de COVID-19 a Begues ha disminuït de velocitat els darrers dies, tot i que el municipi continua sent el que té el risc de contagi més elevat de tota la comarca segons les darreres dades publicades. La veritat és que les últimes dades disponibles en aquests moments corresponen a dijous passat, dia 13 d’agost, però ja llavors hi havia indicis que s’estava frenant la taxa de reproducció de l’epidèmia, ponderada setmanalment (rho7).

En aquells moments la taxa rho7 era de l’1,56, després d’haver estat força dies per damunt del 2. Això vol dir que cada malalt de coronavirus transmetia la malaltia a 1,5 persones més, per comptes de les 2 i escaig dels dies anteriors. No és un gran canvi, però sí en la bona direcció. De fet, encara que Begues tingui l’índex de risc de contagi més alt del Baix Llobregat (747,16), aquest indicador també ha millorat respecte als dies anteriors, que va arribar a superar l’índex 1.000. Totes aquestes dades les reproduïm del portal 324, com les altres vegades.

L’ajuntament tampoc ha donat més dades des de dijous dia 13, en què va publicar un comunicat amb el títol “El brot de COVID-19 a Begues tendeix a estabilitzar-se però el risc de contagi segueix sent molt alt”. En canvi, sí que ha divulgat avui a través de Facebook un nou comunicat sobre la situació que, entre altres coses, diu que “les mesures de prevenció individual i col·lectiva estan donant fruits i per això cal mantenir-les.”

Avui mateix, per exemple, el Casino ha tornat a obrir les portes als socis després d’uns quants dies de tancament per indicació del CAP Pou Torre. També avui el Departament de Salut ha prorrogat quinze dies més les mesures especials que aplica a diferents municipis del Baix Llobregat –com, per exemple, Viladecans, Gavà o Castelldefels–, però no ha inclòs Begues entre les poblacions afectades, senyal que les autoritats sanitàries no consideren necessàries mesures addicionals a les actuals.

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reclama una moratòria urbanística

 

D’esquerra a dreta, Jaume Grau, Sílvia Ruiz, Isis Santpere i Angel Losada, avui a la Colònia Güell.

El manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que s’ha presentat avui a la Colònia Güell, reclama a les administracions una moratòria urbanística de, almenys, dos anys, i un procés participatiu que permeti reflexionar i decidir socialment el model territorial del Baix Llobregat, que considera amenaçat de mort per l’especulació urbanística.

A través del portal sosbaixllobregat.cat s’anirà informant de la iniciativa a partir d’ara i es convidarà a més entitats de tota la comarca a sumar-s’hi. Les vint-i-vuit entitats que signen el manifest calculen que l’actual Pla General Metropolità preveu prop de 70.000 nous habitatges a la comarca (510 dels quals a Begues) i afecta a més de 1.800 hectàrees de sol urbà, urbanitzable o urbà no consolidat.

En canvi, les dades oficials reconeixen 31.000 habitatges buits al Baix Llobregat i l’absència total de plans per crear parc públic de lloguer a preus socials. Els impulsors del manifest afirmen que “la voracitat sense límits del capital especulatiu ha apostat de nou per la indústria de l’habitatge, i Barcelona i el seu entorn en son un objectiu prioritari”, i acusen el sector de l’especulació immobiliària, on “conflueixen empresaris autòctons sense escrúpols, aliats amb les elits locals i grans grups inversors internacionals, els anomenats fons voltor, que cerquen maximitzar els beneficis d’un tipus d’economia que vol grans rendiments en temps molt curts.”

Les entitats i col·lectius de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’han inspirat en altres iniciatives semblants, com ara SOS Costa Brava o SOS Pirineus, i volen representar la societat civil preocupada per la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca (entre les entitats adherides hi ha l’Ateneu Assembleari Begues i el Centre d’Estudis Beguetans). Com a resultat de la moratòria i el procés participatiu que reclamen, es proposen “aturar la contribució negativa de l’urbanisme metropolità a la crisi ambiental” i aconseguir una reorientació total del model territorial.

Fins al moment, els grups vinculats a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet han presentat propostes i al·legacions a plans i projectes urbanístics i d’infraestructures com el Pla Director Urbanístic Metropolità, els diferents plans de Sant Boi de Llobregat (com el Pla Llevant-la Parellada o el Pla Director del Verd Urbà) o la modificació de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans a Begues. Aquest dissabte se sumaran a la manifestació a Gavà contra el Pla de Ponent i, en el futur, a les accions contra l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Al·legat de deu entitats i partits a favor del soterrament de la línia d’alta tensió

La línia actual passa per l’avinguda Mediterrània de Begues (foto begues.cat)

Deu entitats i partits polítics de Begues, Torrelles de Llobregat i també d’àmbit català han presentat un escrit d’al·legacions conjunt en contra del projecte de Red Eléctrica Española (REE) per a la modificació del traçat de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans al seu pas pels termes d’Olesa de Bonesvalls i Begues. El document de les entitats porta data del 28 de gener de 2020 i es va presentar dies enrere al Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, competent en la qüestió.

Signen les al·legacions els representants de Les Agulles-Ecologistes en Acció, Centre d’Estudis Beguetans, Associació Naturalista Torrellenca La Formiga, DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Ateneu Assembleari Begues, plataforma STOP Alta Tensió al Baix, Begues en Comú i CUP Begues, a més d’Ecològic Fruits Montmany i de Miquel Márquez Aranda, en qualitat de propietari afectat.

Aquestes entitats consideren que “l’única opció admissible” per a la modificació de la línia d’alta tensió “és el soterrament”, perquè “no genera impactes ambientals, no malmet espais protegits”. Per tant, proposen “que es desestimin totes les alternatives aèries proposades al projecte de REE amb la col·laboració de l’equip de govern municipal [de Begues] i sol·licitem que es triï la opció del soterrament total com única opció viable”.

El document d’al·legacions és un treball minuciós de 23 pàgines i el podeu llegir sencer aquí. Primer parla d’aspectes relacionats amb la tramitació del projecte i l’exposició pública. A continuació, descriu l’àmbit afectat per les línies actuals i continua explicant que l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) d’abril de 2019 va demostrar que desplaçar les línies a un altre emplaçament és inviable i, per tant, s’han de soterrar. Després, analitza com s’hauria de fer el soterrament, fa una proposta concreta de traçat i, finalment, critica algunes mancances i biaixos del projecte de REE.

L’escrit acaba demanant que s’estudiï el soterrament amb el mateix traçat actual de les línies i que, si no és viable, s’estudiï el nou traçat proposat per les deu entitats. A banda d’alguna proposta relacionada amb altres línies que passen per Begues, demanen que es recuperi el compromís de l’Institut Català d’Energia (Icaen) –formulat anys enrere– de finançar una part de les obres de modificació de la línia d’alta tensió.

La qüestió del finançament serà probablement la que determinarà la solució final. Els signants del document recorden que, “segons les xifres proporcionades per l’EIA, soterrar és sols 4 cops més car que desplaçar”, però que els costos ambientals de limitar-se a desplaçar el traçat de la línia, com proposa REE, son enormes.

Xafarderies de les candidatures a les municipals (1)

Pernils com els del candidat suplent de la llista del PP a Begues (foto morellaturistica.com)

Finalment, 166 persones es presenten com a candidates a les eleccions municipals del 26 de maig a Begues per ocupar els 13 llocs de regidor o regidora del consistori. En la campanya que acaba de començar hi ha més candidats que mai, més llistes que mai (10) i més dones que mai que es presenten com a caps de llista (6). És d’esperar que de tot això en surti un ajuntament ben plural, encara que també és possible que quedi molt fragmentat, que no és exactament el mateix.

D’acord amb el sistema que s’aplica a les eleccions locals, si hi hagués molta gent que anés a votar i la participació fos elevada, això perjudicaria les candidatures més petites, que els costaria més arribar al mínim necessari del 5% dels vots vàlids per obtenir representació. En aquest cas, el consistori que sortís de les eleccions seria representatiu, plural i amb grups municipals forts.

En canvi, si hi hagués una participació baixa, caldrien menys vots per arribar al 5% i segurament l’obtenció de regidors quedaria a l’abast de més candidatures. El consistori resultant seria igualment representatiu i plural, però també fragmentat, i els acords i el govern potser serien més difícils. Si tothom anés a votar, cosa impossible, el mínim necessari del 5% s’assoliria amb uns 255 vots. Però si es repetís la participació de fa quatre anys (61,9%), amb un centenar de vots menys ja es podria arribar al mínim.

Tot això s’aclarirà el 26 de maig a la nit. Mentrestant toca campanya, amb el punt àlgid del dissabte 18 de maig, en què l’associació juvenil 6tres9 té previst fer un debat electoral entre tots els caps de llista, però amb una fórmula diferent de la dels altres anys. Deu caps de llista són massa per fer un debat normal, àgil i interessant, i provaran una fórmula nova.

De tota manera, no és clar que tots els candidats participin al debat del 6tres9. Anys enrere ja hi va haver alguna candidatura que no hi va ser. Aquesta vegada, el Partit Popular ha presentat una llista fantasma, amb candidats que no són de Begues ni coneix ningú, i és probable que cap representant d’aquest partit faci acte de presència al debat del dia 18. De totes les persones de la llista, només hem identificat el suplent, Juan Bautista Milián Mestre, que viu a Morella, a Castelló. És un germà petit del periodista i polític Manolo Milián Mestre i va donar permís al PP perquè el posessin a les llistes. Juan Bautista té o ha tingut una empresa de compra i venda de pernil i carn salada i fumada, “cecina”, i si vingués al debat del 6tres9 estaria bé que en portés mostres per tastar.

Per cert, els dos regidors que el PP va obtenir fa quatre anys a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, són ara candidats de la llista de Vox a Viladecans: Fernando va de número 1 i la Fina de número 2. Llavors, a on aniran a parar els 400 o 500 vots que el PP treia abans a les eleccions locals de Begues? Pot ser que alguns despistats votin la llista fantasma, però el més probable és que vagin a altres candidatures com, per exemple Ciutadans, que s’hi presenta per primera vegada, o el PSC, que reapareix després d’uns quants anys de fer campana.

El número 2 de Ciutadans és Enrique Julià, president de l’associació de veïns de Begues Parc. Per tant, se’ls veu connectats amb un sector de la població. Un cas similar és el del PSC –que van ser els primers de tots a presentar els papers a la junta electoral–, amb Benito Navarro com a cap de llista, que és força popular al poble. La seva esposa té una botiga de bicicletes al carrer Major.

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Silenci del PP sobre els escindits de Begues

Fernando Moya i Fina Redondo en una foto recent a Terrassa (foto @twitter).

El Partit Popular (PP) no ha volgut fer mullader per la marxa dels dos regidors que tenien a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, que a començament de febrer van deixar el partit i es van integrar en l’organització de Vox a Viladecans. Una portaveu del PP s’ha limitat a dir que “aquestes dues persones es van donar de baixa del partit i se’n van endur l’acta de regidors; per tant, ja no tenen vinculació amb el PP”.

Encara ha estat més concís el líder dels populars a la comarca, Manuel Reyes, de Castelldefels: “sobre aquest tema poc puc explicar-te”. El cas és que en el ple municipal de Begues del 6 de febrer passat, l’alcaldessa va “donar compte de la consideració com a regidors no adscrits d’aquesta corporació dels Srs. Josefa Redondo y Fernando Moya“, a petició dels mateixos interessats, que no van donar cap més explicació. Per tant, encara que hagin deixat el PP, tots dos continuen sent regidors de Begues: Fina Redondo ho és des de 2007 i Fernando Moya des de 2015.

Els dos regidors ja van protagonitzar una curiosa anècdota el 2017, quan es van inscriure a l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), una plataforma de diputats, senadors, alcaldes, regidors i eurodiputats que defensen el procés sobiranista. Quan es va saber, van fer un comunicat tot negant que s’haguessin tornat de la ceba i dient que s’hi havien apuntat “per error”, pensant-se que s’inscrivien a “l’IdCat, encarregat de gestionar la identitat digital a Internet”.

Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

La premsa del Baix Llobregat no parla gaire d’Aigües de Barcelona

Una notícia amb poc ressò a la premsa de la comarca… (foto elBaix.cat)

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar la societat mixta Aigües de Barcelona no va ser notícia per a la majoria de la premsa del Baix Llobregat. Avui, que se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, sembla oportú subratllar que només el periòdic digital elBaix.cat va publicar la notícia el 17 de març passat, com també ho va fer el Regió 7, que cobreix informativament l’actualitat del Baix Llobregat Nord.

Totes les altres capçaleres de la premsa comarcal, algunes de les quals tenen tant versió digital com impresa, no es van fer ressò de la notícia, tot i que Aigües de Barcelona compta amb grans infraestructures al Baix Llobregat, com ara la potabilitzadora de Sant Joan Despí o les depuradores del Prat i de Viladecans-Gavà. Igualment, el principal accionista d’Aigües de Barcelona, el grup Agbar, té el Museu de les Aigües a les històriques instal·lacions de Cornellà de Llobregat.

Molt probablement, tota aquesta qüestió es debatrà en la taula rodona sobre “El riu i la gestió de l’aigua al Baix Llobregat”, que es farà el pròxim 4 d’abril a Sant Joan Despí en el marc del congrés “El Baix Llobregat a debat“.

Cops de colze per l’Hospital de Sant Llorenç

L’hospital de Viladecans (foto catalunyapress.es)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El futur de l’hospital de Sant Llorenç de Viladecans s’ha convertit en un dels grans temes del discurs polític al delta del Llobregat (si no en el gran tema, en singular). Els dirigents polítics de la comarca i de més enllà fan mèrits i reclamen una llargament esperada modernització i ampliació que el posi al dia, després que la construcció dels hospitals de Sant Boi (Sant Joan de Déu) i de Sant Joan Despí (Moisès Broggi) el van deixar a la cuneta de les prioritats governamentals.

Ara sembla que la cosa va de veres, després que el juliol passat, a proposta d’Esquerra Republicana, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a dotar l’hospital de més recursos i a fer les obres d’ampliació d’una vegada. De tota manera, amb bon criteri, la Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i la Junta de Personal no han afluixat la pressió, i tots els partits polítics s’hi han afegit, uns des de ja fa temps i uns altres més tard.

Aquesta setmana n’és un exemple. El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha visitat l’hospital, i divendres vinent sis diputats, en representació dels sis grups del Parlament, participaran en una taula rodona sobre aquest tema a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso, de Viladecans mateix. En canvi, el nou conseller de Salut, Antoni Comín, encara no hi ha anat (almenys, que se sàpiga), i cada dia que passa creix el suspens per saber quin dia trepitjarà Sant Llorenç.

Què hauria de passar a partir d’ara? En primer lloc, s’ha d’acabar el projecte definitiu d’ampliació, que serà menys ambiciós que l’antic projecte de 2011, perquè l’oferta dels nous hospitals de Sant Boi i Sant Joan Despí ha rebaixat les necessitats a cobrir pel centre de Viladecans. Amb el projecte definitiu a la mà, el Govern de la Generalitat hauria de licitar les obres dins d’aquest 2016 i, si tot això es complís tal com està previst, l’ampliació s’acabaria el 2020, o el 2019 anant molt de pressa.

El projecte preveu augmentar moderadament la capacitat de l’hospital. Dels cinc quiròfans actuals es passarà a set en total. Dels 24 boxes d’urgències a 36. I dels 117 llits actuals a 154. Les obres es faran per fases, sense aturar el funcionament de l’hospital. Ara, la gran qüestió és si el centre comptarà amb els recursos necessaris per fer bé la feina mentre durin les obres o si haurà de continuar treballant amb els mitjans actuals, que, segons la Junta de Personal i segons l’opinió de molts usuaris, són totalment insuficients i l’aboquen al col·lapse…

De moment, la direcció del centre ja ha quantificat els recursos pressupostaris necessaris perquè l’hospital pugui funcionar sense les estretors actuals i atendre en condicions la població de 200.000 persones de l’àrea d’influència, Begues inclòs. Ara només falta que li facin cas.

P. D. Finalment, el conseller de Salut va visitar l’hospital el 28 d’abril de 2016. El nou portal de notícies Viladecans Digital explica la visita i diu que les obres d’ampliació es licitaran el 2017 i s’acabaran el 2020.

 

Llibres i flors al passeig de l’Església

Jordi Vicente (Els Nou Rals) i Pepi Moreno (El Lledoner) a la floristeria-llibreria (foto JFB).

La combinació de llibres i flors és totalment lògica. Totes dues coses, a més de tenir altres atributs, proporcionen plaers sensuals, però no és freqüent trobar llibres i flors en un mateix punt de venda (tret del dia de Sant Jordi, és clar). Doncs ara a Begues hi ha una de les poques floristeries de Catalunya on també s’hi venen llibres. Buscant per internet n’hem trobat un parell més, a Ascó i a Monistrol de Montserrat, però para de comptar.

Des de fa quatre mesos, la floristeria el Lledoner, al passeig de l’Església, és també punt de venda de la llibreria Els Nou Rals de Viladecans i complementa, d’aquesta manera, l’oferta habitual del Patxarino. El que fa especial el Lledoner és el maridatge (com en diuen ara) entre els llibres i les flors, i la possibilitat d’encarregar llibres sense límits.

Per tant, que la biblioteca pública estigui tancada i barrada el mes d’agost ja no és excusa per passar l’estiu a Begues sense llibres. Privar-se de lectures com Escarabats, del noruec Jo Nesbo, que podem trobar al Lledoner, és renunciar innecessàriament a petits i valuosos moments d’evasió sota l’ombra d’un tendal, d’una morera o del que sigui. I qui diu Nesbo diu qualsevol altre autor o autora que us vingui de gust. No em digueu que no tinc raó.